Google domina el panorama de la publicitat a Internet a nivell mundial, bé sigui amb el seu popular programa Google Adwords, bé sigui amb empreses del grup com ara Doubleclick o la publicitat a Youtube.
De fet ens atrevim a dir que Google és l’agència de publicitat més important del món.
D’altra banda, estudis com el del IAB spain ens detallen el paper cada vegada més important de la publicitat a la xarxa:
Democràcia o Monopoli
Diem que Google ha democratitzat la publicitat ja que permet a qualsevol anunciant per petit que sigui i a qualsevol pressupost, per petit que sigui, publicitar-se a internet, segmentar i pagar només per cada visita que aconsegueix al seu lloc web. I tot directament, sense creatius, sense agència, sense planificador, sense copys. És la publicitat a l’abast de tothom.
Creieu que estem davant de la democratització de la publicitat o bé davant un monopoli publicitari a Internet?
En el post anterior “la convergència dels mitjans” tractàvem els videojocs com un mitjà d’agregació, en aquest els tractarem com una estratègia de marca. També tractarem com les marques aprofiten mitjans tradicionals com el cinema i els agregen a Internet creant fins i tot les sever pròpies web TV.
L’advertainment
l’entenem com la fusió de dos conceptes i dues indústries que han estat sempre molt vinculades, l’advertising (la publicitat i el màrqueting) i l’entertainment (l’entreteniment). Amb l’advertainment, les marques es converteixen en proveïdores de continguts amb l’objectiu de deixar d’interrompre per a passar a ser per si mateix el contingut, l’entreteniment.
BMW ha estat una marca molt present a múltiples pel·lícules, com per exemple en “El mundo no es suficiente”, en què James Bond conduïa un BMW Z8. O un BMW 750i i una motocicleta BMW RC1200 a “El demà no mor mai”. Però BMW va superar el concepte de l’emplaçament del producte i va ser una firma pionera en advertainment, en llançar el 2001 www.bmwfilms.com i oferir fins al 2005 la baixada gratuïta d’una sèrie de curtmetratges (realitzats per directors de Hollywood).
Es va tractar d’una sèrie de pel·lícules de curta durada especialment dissenyades per ser vistes a Internet. En cada curt apareix un dels cotxes de BMW, amb històries impactants, moltes persecucions i molta acció. Ara disponibles a youtube.
BMW però també ha decidit superar el concepte dels curts com a advertainment per a llançar la seva pròpia televisió: http://bmw-web.tv.
D’altra banda l’advergaming és un anglicisme resultat de la fusió de les paraules advertising (‘publicitat’) i de game (‘competició, joc’). Una eina de màrqueting que no consisteix simplement a situar una marca o un anunci en un joc (in-game advertising), concepte més concorde amb un emplaçament de producte si no que es tracta de construir una experiència d’usuari amb la finalitat de complir uns objectius i arribar al públic objectiu mitjançant el videojoc.
Un cas, amb força anys de volada és el cas de Polyphonicspree Un concepte pioner per comunicar un nou àlbum musical i que alhora va aconseguir un bon efecte viral, ja que la web es recomanava de mail en mail.
Coneixeu altres experiències d’avergaming i advertainment? Què en penseu del casos comentats? Els trobeu efectius per la comunicació de marca?
Actualització del post (19/072010)
En relació amb aquest post us recomano en conjunt el excel·lents reportatges “The persuaders”
La comunicació persuasiva en l’entorn digital té com a objectiu convèncer els usuaris sobre els atributs diferencials i positius de tot producte o servei i comunicar-los-els en els mitjans digitals, la interactivitat és l’element de nexe entre marques i usuaris.
Gràcies a la interactivitat, un usuari pot interactuar, dialogar, i fins i tot crear i participar en la comunicació de marca i establir interrelacions amb la marca.
El multimèdia, entès com la capacitat que combinin diferents mitjans, com gràfics, text, so, imatges fixes i en moviment en un ordinador personal, comporta la integració dels llenguatges característics d’altres mitjans, sobretot l’audiovisual. Però, a més, el multimèdia està íntimament vinculat al llenguatge específic de la interactivitat i la comunicació entre l’usuari i l’aplicació, que
suposa també una interacció entre autor i públic o fins i tot entre el mateix públic, gràcies a l’aplicació que ho fa possible.
Aquests elements donen van més enllà de aportar formes de comunicació participatives i interactives, ja que han donat lloc a nous models de negoci: Borses de treball online com ara Infojobs o fins i tot les xarxes socials com Facebook són fruit de Internet, de la participació i de la interactivitat.
Els mercats a Internet i el Tren de Claus
Els mercats són converses i per tant la comunicació entre les marques i productes també haurien de ser converses. En aquest sentit, Chris Locke, Doc Searls i David Weinberger publicaen el 1999 The Cluetrain Manifest.
El Manifest del Tren de Claus és una exposició de 95 tesis fonamentals per a entendre l’evolució del mitjà Internet i la seva relació amb els mercats, amb les persones i, en conseqüència, amb la comunicació persuasiva interactiva.
És interessant fer una lectura reflexiva i detallada de les 95 tesis, ja que cadascuna
condueix a una anàlisi profunda. Algunes reflecteixen el gran canvi que suposa la Xarxa per a la relació marca-consumidor i són punts estratègics per al panorama actual i futur.
Les jerarquies es destrueixen, que els consumidors pregunten a altres consumidors, que el mercat en sap més que el mateix fabricant.
En definitiva, s’entreveu una comunicació persuasiva, interactiva i bidireccional entre marques i consumidors.
Tu, el protagonista
La interactivitat ens transforma d’espectadors en actors, en creadors, en comunicadors. No en va , la revista Time va triar com a personatge de l’any 2006 a “tu”
portades
El mateix any que la Revista Avertising Age triava com a Agència de l’any al “consumidor” en referència al vídeo difós a xarxes socials sobre l’experiment barrejant Mentos i Coca-Cola.
Efectivament sembla que vivim una revolució, un canvi de paradigma, un canvi de forma de comunicar, de fer publicitat, i de relacionar-nos.
Fins fa pocs anys tothom tenia clar que la publicitat la creaven les agències de publicitat tradicionals i la difonia els mitjans de comunicació dits convencionals.
Creieu però que ja estem davant de la fi de la publicitat tradicional ? Estem davant d’un canvi de paradigma en la comunicació persuasiva que fan o hauran de fer les marques?
D’altra banda, creieu que és possible que els mercats sàpiguen més sobre els productes que els propis fabricants?
